PREÀMBUL
Aquel ave que dulce muere...
Góngora
He viscut, oh!, tants anys, que, tal com sona, dels vuitanta he passat ja la frontera... I ara què? Doncs, com que, evidentment, més cap enllà de vell no es pot passar, entreveient ja de ben a prop la impressionant silueta de la magna portalada darrera de la qual l?Eternitat sojorna, sa de ment i sobreïxent de vida encara, però del tot convençut que la meta està ja al mateix tombant de la més propera cantonada, ben resignat a acatar amb dignitat i serenor la Voluntat Divina, intentaré enlairar un postrem i perenne càntic de súplica al Misteri Suprem, al Senyor dels mons, Aquell qui separa la llum de la tenebra, l?Alè que mou des de la més minúscula de les criatures a la més majestuosa de les estrelles, Aquell qui, alenant adesiara sobre insignificants partícules de polsina terrena, omplint-les de vida i consciència, les llança al seu franc albir sobre l?escorça multicolor de la mateixa mare terra, talment bombolles fàtues, en un adollament sense fi i a traspassar el sempre tan atzarós pont de la vida... Doncs sí!, intentaré enlairar un postrem i perenne càntic per a quan sia arribada l?hora, com en LA DOLÇA AGONIA DEL CIGNE, la postrema i tal volta ardorosa llàgrima s?esdevingui tota ella un encant de placidesa, de suavitat i de bonança.
I perquè aqueix encant de placidesa, de suavitat i de bonança sia en aquell mateix precís instant convertit de sobte en Llum Miraculosa, i aqueixa set de llum que tant m?angoixa em pugui ésser del tot saciada en aquella Màgica Font que espero trobar-hi, allí mateix, al darrera mateix de la tan imponent i magna portalada..., i la meva pecadora ànima (redimida per aquell Arbre Sant que florí dos mil anys ha amb taques de Sang Divina a la mateixa cúspide del Gólgota) pugui, amb l?efluvi de la molt excelsa i àuria Llum, sentir-se del tot guarida i santificada, d?ací mateix estant i en aquest precís moment invoco humilment i amb gran reverència el Faedor Suprem que, del no-res i per donar-se Ell immensa glòria, em féu, a mi, tan miserable criatura.
Per tot això, doncs, que va exposat; per dar compliment al conhort que m?he fet d?intentar enlairar mon postrem i perenne càntic emulant ja LA DOLÇA AGONIA DEL CIGNE, vagin aquí els versos d?aqueixa Set de Llum en principi, més els que puguin anar eixint seguidament mentre el vigor de la meva somniadora ment sigui del plaer d?Aquell a les pietoses mans del qual tota ma feble petitesa encomano.
PEREMATEU
